En la convivència dels nostres fills adolescents moltes
vegades res resulta senzill i tot es pot tòrcer en qualsevol moment per
qualsevol circumstància imprevista. És llavors que es posa de manifest que aturar-se i respirar és una bona estratègia
per intentar resoldre o encaminar una altra vegada la relació amb els nostres
fills.
Aquest material ha estat extret
del butlletí núm.90.
L’actuació i contemplació dels pares ha de centrar-se
en les coses quotidianes: veure el
creixement interior i exterior de l’adolescent, la seva autonomia, la seva
creativitat o el seu esforç per
rectificar el que ha fet malament. Sempre
li trobarem més gràcies si el mirem lentament amb una nova mirada, el
coneixerem millor i l’acceptarem totalment; així serem més pacients i li
donarem més seguretat, que ara, a l’adolescència, li convé més que mai.
Hem d’aconseguir tenir més calma per assaborir les
estones que els dediquem. Hem d’anar més
a poc a poc, aturar-nos, organitzar-nos, simplificar-nos i pensar quines són
les nostres prioritats.
De fet si els
adults ens aturem i respirem ajudarem millor els nostres fills. Ells també necessiten els seus moments de calma per reflexionar. Amb paraules, exemples i fets conduirem els
nostres fills adolescents a les altres etapes vitals.
