Quan ens comparem amb els altres, patim, perquè mai estem
contents amb el que som i sempre volem el que l’altre té o és. La base de la nostra
insatisfacció la procurem dissimular acumulant objectes, en posseir,
pensant-nos que les coses materials ens ajuden a acceptar-nos millor com a
persones i com a substitució d’allò que ens manca per a ser.
Per altra banda sabem que cal buscar en un mateix la base de
la felicitat i no en aquelles coses materials, que si bé ajuden en certs moments,
en d’altres ens poden fer desviar del camí del ser un mateix. Saber tractar-nos
a nosaltres mateixos amb amabilitat, estimació i amb compassió serà una bona
manera d’acceptar-nos tal com som i ser un mateix i serà un molt bon
aprenentatge per acceptar els altres.
Atrevir-nos a definir-nos amb
la grandesa d’un senzill “ JO SÓC ”
és ser capaç de reconèixer en nosaltres la capacitat de ser qui som; d’acceptar el repte d’anar per la vida amb el
rostre descobert, sense màscares ni armadures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada