El passat dimarts, l’article del
butlletí número 110 que es titula “ AIGUA SABÓ I TIRITES” ens va portar a parlar a
parlar sobre LA RESILIÈNCIA, DONAR
CONSOL I ACOMPANYAR EN EL DOL.
Vam reflexionar com acompanyar en la vulnerabilitat o allò que els filòsofs anomenen “la inherent condició contingent” de la persona humana. Tant a casa com a l’escola convivim amb infinitat de “ferides” que carretegem en les motxilles dels nostres fills i alumnes amunt i avall cada dia. Eduquem per la fortalesa i la resiliència o som d’aquells que, davant de qualsevol queixa posem “tirites”?.
La resiliència és la capacitat
d’afrontar situacions molt difícils i tornar a la normalitat. Fins i tot, de vegades, amb més èxit que
les persones que no han patit cap esdeveniment estressant. La persona
resilient destaca per superar un trauma sense quedar-se amb seqüeles que la
perjudiquin al cap dels anys.
En aquesta
trobada ens atrevim a donar un espai per “destapar ferides” i parlar del consol
(i potser també condol) lúcid, realista i atent que podem oferir com a
comunitat educativa.
