Dialeg i adolescencia from JORDIMELE
Hem reflexionat sobre el
diàleg i l’adolescència i això ens portarà a reflexionar també sobre sentiments,
emocions i el sentit de la vida.
Viure és un art, una ocupació, i requereix
consciència, amor, humilitat. Aprenem a caminar, a llegir, a escriure, però no
sabem res sobre l'ofici de viure. La
felicitat és una conquesta i va de la mà d'una tasca personal. No es tracta
de descobrir nous paisatges, sinó de contemplar els antics amb ulls nous.
A la vida se'ns ofereix contínuament diferents oportunitats que de
vegades deixem passar, altres les aprofitem el millor que podem i sabem. Aquesta
convivència és una més, podem quedar-nos mirant com passa el tren de la vida al
nostre costat, o podem pujar al tren i implicar-nos, donant tot el que tenim,
el millor que tenim. El centre de tot
plegat és pensar que tot jove, tota persona té un lloc per créixer, per
avançar, una oportunitat, una esperança.
Dotar la vida de sentit és
l’aprenentatge més important a que ens enfrontem des de que naixem, ens hi
juguem la felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada