L’article del
butlletí número 124 que es titula “ TOTS PORTEM UNA MOTXILLA” ens va portar a parlar sobre LA MOTXILLA
EMOCIONAL, COM PORTAR-LA SENSE QUE ENS PESI I ENS CONDICIONI TANT.
Tots i totes portem una motxilla
invisible: feta de vivències, emocions, pors, alegries i aprenentatges. Cada
matí, en sortir de casa o de l’escola, no ho fem mai buits. Ens movem amb tot
aquest bagatge a l’esquena, i és aquest equipatge vital el que configura la
nostra mirada, les relacions i la manera com transitem per la comunitat
educativa i per la vida.
Com i quan provoquem un diàleg amb els
fills i filles de les seves motxilles emocionals i afectives si nosaltres no
estem disposats a obrir les nostres?
Quin as ens guardem a la butxaca? Cap a quina edat podem obrir-lo i mostrar el
que nosaltres també carreguem: històries familiars silenciades...?
Per altra banda, el son, l'alimentació,
el moviment i els moments de desconnexió digital són pilars bàsics de la salut
emocional. Quan el cos està esgotat, la motxilla pesa el doble. Crear
rutines saludables és una inversió en benestar.
Ser un model, un referent és important
per educar els nostres fills/es i/o alumnes. Equivocar-se
és la manera principal d'aprendre. Quan protegim excessivament la joventut
dels errors, els traiem oportunitats de creixement. Un error no defineix una
persona; la manera com es gestiona, sí.
La motxilla no desapareix, aprenem a
portar-la millor! Junts, adolescents, joves i famílies podem fer que pesi
menys i que ens enriqueixi en lloc de condicionar-nos.
Les motxilles de cadascú de nosaltres
ens poden enriquir com a comunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada